Conversa amb Pura Santacreu, Per Fernando Gay

“Tot el món coneix dones lectores però no tothom coneix dones excriptores”

El passat dimecres 24 d’octubre de 2012 dins la primera sesió del club de lectura del curs, Pura Santacreu ex profesora de l’institut Rei en Jaume d’Alzira ens parlava de les dones que escriuen novel·la negra amb l’atenció posada en Carme Riera i la seua obra “Natura quasi morta”.

Abans de començar la sesió, ens informaven que Pura col·laborarà amb l’acadèmia valenciana de la llengua.

Per aquest motiu i aprofitant que és una persona del poble, hem considerat important entrevistar-la per a que ens parle del paper que han tingut i tenen les dones en la literatura i quin és l’estat del valencià després de les reformes educatives del consell.

P: Què li suposa col·laborar per a l’acadèmia valenciana de la llengua i quines tasques vas a desenvolupar?.

R: La meua col·laboració en l’acadèmia valenciana de la llengua és arram d’un projecte que vaig presentar sobre la toponímia i com des de l’ensenyament no es feia res per conservar-la.

La conclusió més important és que la gent jove d’Alzira no sap toponímia, a les hores des de l’acadèmia em van cridar per a que desenvolupara aquest tema amb una beca de col·laboració que consisteix en treballar allí durant el curs escolar. A partir d’ahí col·laborarè amb altres institucions que treballen la toponímia per vore quines aplicacions li podem donar en l’ensenyament i la idea serà que la toponímia forme part de l’ensenyament del valencià o de ciències socials que també podria ser perfectament”.

P: Podria posar-nos exemples de paraules que s’utilitcen sols en Alzira?.

R:“Jo m’he centrat molt en les partides rurals.

Alzira és una població agrícola i els llocs s’anomenaven per alguna raó bé perquè eren molt bonics com per exemple la partida de Vistabella o perquè abans eren el centre d’alguna cosa com per exemple Tulei on convivia durant l’època musulmana gent que es trobava fora de la religió.

Actualment aquestos noms són noms de falles, d’instituts o carrers.

Ací a Alzira hem tingut sort que no s’han perdut aquestos noms gràcies a que la gent està interessada en mantenir-los, de fet, podem estar satisfets pel nom del nostre poble Alzira amb un significat preciosísim l’illa del Xúquer, i aquest nom està reconegut des del moment que tenim consciència com a poble, de fet, en l’època del Rei en Jaume ja s’utilitzava”.

P:Quina és la situació de les dones dins les investigacions sobre la llengua?.

R:“En l’acadèmia per exemple en són moltes i en el meu departament de filologia catalana n’hiavien homens i dones i dins l’estament de l’ensenyament hi han més dones. En el món de la investigació estem obrin-nos però tot el món recorda les clases de medesina on les aules estaven plenes d’homens i sols n’hiavien dos o tres dones”.

P:A la RAE sols n’hi ha tres dones. Quin pensa que es el motiu?.

R:“No sé. Allí la gent vota i tria. N’hi ha dones escriptores i homens escriptors, el que passa es que una escriptora sembla estar més guardada i no se li dona tanta publicitat. Tot el món parla de dones lectores però no tothom parla de dones escriptores, per això està molt bé que des de la regidoria d’igualtat es fomenten obres escrites per dones sense un afan reivindicatiu sinó per a donar-nos a conèixer”.

P:En eixe aspecte a la sesió del club de lectura ens parlava de la novel·la negra i especialment de Carme Riera. Quant comença a interessar-se per aquest gènere literari?.

R:“Jo porte molts anys donant literatura tant en l’institut com en la facultat de filologia on he estat donant cursos de literatura contemporània i l’interès per la novel·la negra vé perquè és un gènere amb moltes particularitats.

Jo tinc la capacitat d’il·lusionar-me amb allò que treballe, per això em vaig posar a buscar informació sobre novel·la negra (tipologia, autors i autores, perqué resulta significativa...) i a partir d’ahí li vaig presentar a Raquel José (tècnica d’igualtat en l’ajuntament d’Alzira) la idea de parlar sobre novel·la negra i dones, en principi perquè tot el món coneix escriptors americans sobre novel·la negra però en l’actualitat qui més novel·la negra fa i qui més novel·la negra ven són les dones. Estem asistint a un boom de dones escriptores arram de la publicació de millenium mentre que en la nostra llengua, tenim escriptores que des dels anys 70 conreaven la novel·la negra seguint uns paràmetres que han evolucionat i si al principi els policies o detectius eren homens, a partir dels anys 90 les novel·listes tenen com a protagonistes detectives, fet que implica un canvi de perspectiva.

Les dones que apareixen en les novel·les no estan dotades físicament ni per a bé ni per a mal. Són persones normals que tenen una vida com qualsevol. Poden ocupar-se de la casa i abans d’anar al despatx deixar els fills a l’escola i poden tornar a fer el sopar es a dir, hem deixat enrere la figura del detectiu amb la pistola, les esposes i el cigarret”.

P:I tenim com a figura destacada Carme Riera...

R:“Tenim unes quantes.

La Isabel Clara Simó ha escrit novel·la negra, També Maria Antonia Oliver que ha creat una detectiva que li diuen Lonia i jo vaig parlar de Carme Riera i de "Natura quasi morta" per allò que és una novel·la que va eixir l’any passat, és entretinguda, es pot comprar per un preu asequible... L’accés a la novel·la el tenia i l’accés a l’autora també”.

P:Des de fa un temps existeix un debat o conflicte a l’hora d’utilitzar en un discurs escrit o oral el gènere masculí i femení al mateix tems per exemple:

Companys i companyes tots i totes hem de col·laborar...

Com veu vosté aquest tema?.

Creu que s’està portant maça al límit?.

R:“En principi si no arribem a l’extrem la gent no se n’adona que ací n’hi ha discriminació. A mí no em sap greu que em diguen company o que em diguen companya perquè pot ser jo no he viscut discriminació.

Als anys 60 si es reivindicaven moltes coses.

La gent jove ha viscut com l’home i la dona van a treballar i com els dos poden portar la casa endavant per això no veuen eixa discriminació.

Jo sempre m’he considerat una dona independent i he tirat endavant amb els meus fills. Pot ser que la gent pense que he estat discriminada perquè m’he dedicat als fills i investigue ara que soc major però jo no ho considere així, ja que he tingut els fills perquè he volgut i algú els ha de dedicar temps, ja que  no es poden deixar en qualsevol lloc.

No sé si la igualtat està en que es diga professors i al no dir també professores es puga sentir algna persona ofesa, però crec que la polèmica està bé perquè com a mínim desperta inquietuds”.

P:Als premis ciutat d’Alzira de 2012 només ha estat premiada una dona en la disciplina de divulgació científica i gràcies a un treball que ha presentat amb un altre professor.

Creu que es tracta d’una casualitat o encara no està del tot reconegut el paper de les dones com a escriptores.

R:“Això moltes voltes es deu a circumstàncies o coincidències. Jo he estat en altres concursos de literatura on s’han presentat 25 dones i 2 homens i al conttrari tots els que s’han presentat eren homes. Jo crec que depén del gènere, la qualitat o les ganes que tinga la gent de presentar-se.

Els premis de novel·la ciutat d’Alzira els han guanyat dones com Angels Moreno, Isabel Clara Simó o Esperança Camps. Si que hi ha, però no sabem vendre que hi ha dones en tots els camps”.

P:En quina situació pot quedar el valencià amb el model de trilingüisme que ha impulsat el consell?.

R:“Crec que el model plurilingüe s’ha dut a terme atenent a uns raonaments abstractes tenint en compte sols la realitat de les grans ciutats i no de les escoles. N’hi ha llocs on l’ensenyament es fa tot en valencià i pot ser que amb el model plurilingüe es perden hores de valencià. Jo no crec que s’haja de llevar a uns per a que càpiguen els altres.

N’hi ha una frase de Raimon que és molt actual qui perd els orígens perd la identitat.

Jo puc saber anglés des del valencià perquè no?.

N’hi ha unes dades que són objectives i reflectixen que les persones que a banda del castellà tenim llengua pròpia, tenim més capacitat per apendre anglés que aquells que es desenvolupen amb una única llengua perquè tenim la ment més oberta ja que som conscients que parlem una llengua en aquest cas el valencià que és minoritària però no vol dir que la minoritzem per tant, jo sé que parle una llengua minoritària i que n’hi ha un altra llengua estatal o oficial que he de conèixer per tant, jo ja tinc una predisposició a tindre suficients coneixements lingüístics i em costa menys aprendre un altra llengua”.

P:Si fem la comparativa clàsica amb els nostres veïns catalans, observem com igual que passa ací, la gent al carrer parla castellà i català en canvi, a les institucions, mitjans de comunicació o centres educatius, es fa una defensa de la llengua pròpia. Per qué ací no passa el mateix?. De qui creu que es la culpa?.

R:“A Catalunya tenen molt clar que si ells no defensen la seua llengua no se la va a defensar ningú i nosaltres també hauriem de tindre clar que si no defensem el que es nostre no vindrà ningú de fora a defensar-ho, eixa és la primera qüestió i després també n’hi ha molts interesos polítics i a València sempre s’ha depengut o bé de Madrid o bé de Barcelona, aleshores, diuen que si et decantes per Barcelona eres nacionalista però si et decantes per Madrid també ho eres, el que passa es que ací a nivel de parla en el carrer s’ha dit que al País Valencià erem bilingües i haixò ha sigut un error que s’ha manipulat i continua existint. Qui és bilingüe és aquell que parla valencià i castellà i una llengua no mor si es parla morirà quant els parlants no la gasten.

Jo vaig bastant a Barcelona i a la ciutat normalment la gent parla el castellà com passa ací a València encara que tot asò són tòpics però si tinguerem la meitat de consciència idiomàtica que tenen els catalans, crec que estariem parlant d’altres coses perquè ací durant la transició es van acordar una sèrie de mínims respecte a la llengua però no hem tirat endavant ,quant allò era un pas previ per a anar afiansant una sèrie de qüestions, però estem tornant enrere i són concepcions polítiques. Des dels mitjans de comunicació, qui domina són els polítics que parlen malament uns dels altres, de manera que la gent ix de casa amb prejudicis.

Jo crec que la realitat que s’està vivint a Catalunya no és la que ens volen mostrar els mitjans de comunicació perquè n’hi ha coses que no es diuen.

Ací fan el discurs d’any nou i l’única cosa que diuen en valencià és senyors i senyores i a partir d’ahí parlen castellà i això no significa ser bilingüe, ni recolçar ni defensar una llengua. Menys campanyes, menys lletrerets i més actuar”.

P:Per acabar. Vol donar algún missatge o dir alguna cosa que se t’haja oblidat?.

R:“Doncs parlaré de la Carme Riera que és una escriptora mallorquina i membre de la real academia española de la lengua.

A mí m’interessa la Carme Riera escriptora perquè sol tocar temes molt problemàtics com la identitat d’una persona o com se sent l’individu amb la seua identitat.

També toca temes com la situació de les dones fins al punt que elles són les protagonistes de les seues obres però el que més m’agrada de la Carme Riera és la hironia ja que sempre s’amaga una burla final en les seues novel·les.

Té moltísimes novel·les, reculls de contes assajos.... es a dir que ha estat una persona dedicada a la literatura.

Jo em quede amb la seua primera obra que és un recull de contes titul·lat la mar com a penyora i també em quede amb dins del darrer blau que com a novel·la històrica crec que és del millor que ha escrit.

Jo vaig parlar de natura quasi morta que és molt diferent als exemples que he donat.

Riera és important i també significativa”.