"Les preguntes de Niara" Aquell dia no era un dia qualsevol. Era, sense cap dubte, un dels dies més tristos de la meua vida. M’agrada anar a l’escola, aprendre coses noves i trobar-me amb els meus companys per a fer una xarradeta al pati, etc. En definitiva, m’agrada fer coses de lo que sóc: una xiqueta de 10 anys. Mai haguera imaginat que en alguns llocs del món el temps passa molt més lentament que en la resta i que tantes xiquetes com jo lluiten dia a dia per anar a l’escola. Sempre havia pensat que les històries que la meua iaia em conta de quan era menuda ja no tenien lloc hui en dia. Pensava que cap xiqueta s’havia de quedar a casa cuidant als seus germans menuts o fent les feines de la casa mentre els seus germans anaven a l’escola i podien aprendre a llegir, escriure i preparar-se per a un treball. Pensava que això era impossible…fins que vaig conèixer a Niara. Niara era una xiqueta de Senegal. Tenia dos germans. Un s’anomenava Assane, era el major i